Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

concurrència

1 1 f. [LC] Aplec format per moltes persones que voluntàriament es dirigeixen i es troben en un mateix lloc. Hi havia molta, poca, concurrència. La concurrència d'un teatre. El nou drama no agradà a la concurrència. Lloc de molta concurrència.
1 2 f. [LC] Encontre de dues o més coses en un punt comú. Concurrència de línies, de forces. El punt de concurrència d'aquestes dues rectes.
1 3 f. [LC] Coincidència en el temps. Concurrència de circumstàncies adverses.
2 1 f. [LC] Rivalitat d'interessos entre persones que pretenen una mateixa cosa, competència. Entrar en concurrència amb algú per un càrrec.
2 2 f. [LC] per ext. Posar una cosa en concurrència amb una altra.
3 f. [ECT] En econ., situació de mercat caracteritzada per la lliure entrada i la igualtat de possibilitats.
4 f. [FL] En ling., equivalència funcional.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions